El 4F, quatre anys després
Recordem un cop més el muntatge policial que es va iniciar el 4 de febrer del 2006 i expliquem la situació actual d’una de les persones que encara està presa tot i la seva innociència.
Recordem un cop més el muntatge policial que es va iniciar el 4 de febrer del 2006 i expliquem la situació actual d’una de les persones que encara està presa tot i la seva innociència.
Parlem del que tothom parla, però, és tant important la informació que s’està revelant? És realment un fenòmen horitzontal a internet o un bluff creat pels mass media?
Hem segrestat un parell de doctors d’un congrés que ha tingut lloc a Llèida per parlar sobre un tema que sembla que a Europa ja no se li dona importància però que a l’Àfrica i a Amèrica Llatina forma part de les agendes polítiques. Propietat privada, terres comunitàries, terres indígenes…
Mentre la visita del papa encara cueja als mass media, nosaltres aprofitem per veure com s’ha convertit en un episodi més d’aquesta ciutat dels esdeveniments. Retornem un cop més al tema del laïcisme, l’ateïsme i els privilegis que tenen certs col·lectius pel simple fet de constituir-se com a grups religiosos. No perdem l’ocasió per animar a tothom a apostasiar. Aprofitem també per convidar-vos a l’acte que el proper diumenge 21 organitza el moviment del 25 a l’ateneu popular de Nou Barris.
En els darrers anys han proliferat les notícies al voltant de conspiracions, velles o noves, que pretenen dominar-nos, esclavitzar-nos o, fins i tot, exterminar-nos a totes. Més enllà de si són certes o no, ens hi apropem com un fenomen social ben interessant.
Un any més ens fem resó de la convocatòria per exigir la despatologització de les persones transexuals. Constatem com la campanya s’exten social i internacionalment, i observem com el discurs psiquiàtric s’adapta per tal de canviar els seus termes sense admetre la llibertat individual per definir la identitat sexual i de gènere.
La indústria cultural, la de la música en concret, és un dels actors que construeixen els mites que permeten el funcionament de la societat capitalista. Mostrem documentals i biopics que il·lustren la manera en que s’alimenten aquests. diosecillos de l’edat contemporània.
En l’últim programa de la temporada, reprenem una notícia que va aparéixer fa setmanes sobre algunes clíniques de Barcelona que diuen oferir un tractament per les persones que volen deixar de ser homosexuals. Ens plantejem què és la normalitat, la desviació, y com la societat actual vol tractar la disidència com si fós una malaltia.
Un cop més recorrem al cinema per il·lustrar l’ascens d’aquesta classe social i l’extensió de la seva moral i ideologia a la resta de la societat.
Fem un repàs històric de les lluites dintre de les presidis des de la mal anomenada transició, per aproximar-nos a situacions de resistència que s’han donat a les presons catalanes els darrers anys.
Un mes després de la mort d’una persona al centre d’intrnament d’estrangers de la Zona Franca, i després d’una setmana de vagues de fam, dediquem el programa a donar a conèixer la realitat d’aquests centres on s’hi tanca gent que no ha comés cap delicte sino que simplement no té papers.
Programa vacacional per treure els sants al carrer: Durkheim, Tristos Tròpics (un altre cop?!), Apocalypse Now, Bourdieu, Virginie Despentes…
El 2006, després d’una campanya mediàtica i institucional per preparar l’opinió pública, es va aprovar a Barcelona una odenança municipal per regular i sancionar molts comportaments a l’espai públic. Tenim un convidat que ens ve a presentar un estudi realitzat al voltant d’aquest tema.